Saltear al contenido principal

Vaig començar la docència seguint els llibres de text amb exàmens en què avaluava continguts. A poc a poc, vaig adonar-me que l’assignatura de llengua i literatura m’oferia possibilitats il·limitades i que amb l’alumnat podia anar més enllà. Mitjançant la lectura, l’expressió escrita i la parla adquirim ferramentes essencials per a la vida com són: l’habilitat de dialogar civilitzadament, claredat a l’hora d’expressar idees i emocions pròpies, o donar instruccions sense haver d’usar sempre l’imperatiu.

Quan a principi de curs pregunte a l’alumnat per què es matriculen a classes de valencià i em diuen que només els interessa aprovar un examen de B1 o C2, no puc evitar pensar: aquesta bona gent no té ni idea amb qui els ha tocat estudiar!

En les classes s’imposa el respecte per totes les llengües, així com per les diferents varietats dialectals. Esmerce grans esforços en la lluita contra les forces del mal que infecten l’idioma de prejudicis i menyspreus amb afirmacions del tipus: “l’anglés és millor que el suahili”, “a Villena es parla malament” o “el valencià de Biar no és l’autèntic”. Treballlem la diferenciació entre la llengua normativa i la col·loquial com a formes lingüístiques necessàries que han de ser utilitzades segons la situació comunicativa, per això prohibim, sota pena de tortura medieval, que els estudiants corregesquen els seus avis per no parlar com si foren acadèmics.

No em canse de repetir com d’afortunada s’ha de sentir la persona que estudia un idioma perquè disposa d’innombrables mitjans per a practicar-lo: la televisió, la premsa digital, les revistes de cuina… Si realment voleu aprendre (i aprovar els exàmens), cal que obriu la ment i integreu la llengua que estudieu en la vida diària, especialment en els nivells més alts on el grau d’exigència és estratosfèric.

Trobareu també que les explicacions es troben farcides de referències a altres llengües, especialment al castellà que n’és el punt de partida de la majoria. En primer lloc, perquè la comparació és un recurs didàctic eficaç. I en segon lloc, perquè cal estimar moltíssim la llengua pròpia per poder entendre l’amor que els altres senten per les seues.

Amb tot plegat, sigueu conscients que a l’EPA, a més d’estudiar els pronoms febles i els verbs irregulars, haureu d’exercitar-vos en la reflexió lingüística i el bon rotllo entre parlants. No digueu, que no us hem avisat!

 

Volver arriba

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. Más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar